- Wyne Kirabo
"...em fiblen amb dents de tempesta..."
WK x MMM
El teu desig
engendrà el meu desig.
La negra melangia
dels meus ossos
et va fer dea d'un desert
ofert a les dents vives de la primavera.
De sobte
es capgirava el decorat
i el meu desig es menjà el teu desig.
No vull tornar
salva de la tempesta
que trenca límits
pel sud del teu cos
on horitzons extrems
criden desig
i estimben astres
pel séc de la plata.
Em sé malalta d'espera voraç
emboscada en l''oratge del teu nom.
M'endinso
pel paissatge del teu cos
i em trobo
quan l'amor et fa de plata.
I,
al punt on Mai
comença a ser el teu nom,
se'm menja viva
el teu mirall voraç,
i jo et menjo,
i em menjo el teu desig i el meu,
que em fiblen
amb dents de tempesta.
